Focs artificials

Ses muntanyes, es hotels,
una campana,
ja sé s’olor que fa s’ametller.
Ses retxes d’un avió en el cel,
ennigulades,
no vull saber res des hiverns.
I sa fam me va fer desenvolupar s’estimar-te
cada cas des teu vici més animal,
més salvatge.
I la mar que controla es meu travelar
m’acompanya.
I sa sal que me cura i que me fa mal
és de nacre.

M’he confitat ses mans
per si és vera que t’he d’esperar;
he cremat es alcohols
i m’he engatat de lletugues
i líquens i flors.
He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d’arròs,
t’he fet es berenar
amb campanes i molsa
i focs artificials.