He desdejunat i he digerit
Les misèries que he viscut
He contat els escalons
Que he trepitjat, i em ric de mi
De les mil maneres
Que hagués pogut sortir del pou
Per poder agafar aire
Per poder tornar amb tu
He recalculat la direcció
La distància és la nostàlgia
Que l’essència és l’abundància
Dels moments més íntims
He desmantellat el nostre fred
Tu cremaves els papers
Incendiàrem l’albada gris amb el plaer
Arrimar-nos l’un a l’altre
Iniciant una tempesta
Caminant entre les flames
Torne a caure en l’espiral
He aprés a estimar el meu país
Quin color i quin sabor té el paradís
Em refugie entre els teus pits i dic
Quin sabor té la victòria?
Quina és la dolça força
Que ens ha fet cridar
Que ens ha fet pensar en el que som?
Som els que vénen de baix
Vigilen el monstre
Pot ser s’escape del calaix
No anem a fer-te esperar
Relaxa’t i mira’ns
Desfem el dogma més viral
Arrimar-nos l’un a l’altre
Iniciant una tempesta
Caminant entre les flames
Torne a caure en l’espiral
D’arena i mar, de foc vermell
Del cant de l’ocell de terra fèrtil
D’alcohol i sal, de dies llargs
De somnis valents
Del teu cabell obscur
Som els que vénen
Arrimar-nos l’un a l’altre
Iniciant
D’arena i mar, de foc vermell
Del cant de l’ocell
Comentarios
Deja tu comentario: