Porto un desig escrit en un paper que no es mulla
Quan el pervers l’hagi llegit, seguirà cremant la pluja
Tinc els ulls cansats de tanta impunitat
Dels senyors de la guerra fugitius de la veritat
Minoria que ens aixafa a la immensa majoria
Amb el dit índex assassí trencant la pau de cada dia
Potser es vol viure aventures, obrir el cor de bat a bat
I conèixer altres cultures on hi hagi cap soldat
La vostra vida de luxe I la nostra pena al riu
Vosaltres que feu la llei, amics de la màfia I el rei
Ja només ens queda un dubte, com podeu ser tan corruptes?
Eh senyor, enterrarem les armes
No és només el meu desig
Tota la terra ho canta
Eh senyor, desterrarem les armes
No es només el meu desig
Tota la humanitat ho canta
Porto un cançó que mai atraparan les bales
He enterrat tota la por, vinc d’un poble que té ales
Tinc als ulls un horitzó lliure com l’aigua de mar
Sé que tot allò important és invisible
Que cal canviar-ho tot, que no hi ha res impossible
D’una petita revolució despertarà el foc més gran
El foc més gran
La vostra vida de luxe I la nostra pena al riu
Vosaltres que feu la llei, amics de la màfia I el rei
Ja només ens queda un dubte, com podeu ser tan corruptes?
Eh senyor, enterrarem les armes
No és només el meu desig
Tota la terra ho canta
Eh senyor, desterrarem les armes
No es només el meu desig
Tota la humanitat ho canta
Tota la humanitat ho canta
El foc més gran
Sempre seran nostres les places I els carrers
Ningú vol presó, ningú vol tortura
Tota la humanitat ho canta
El foc més gran
Cremen les fogueres dins la vostra consciència
Tota la humanitat ho canta
Sempre seran nostres les places I els carrers












Comentarios
Deja tu comentario: