Puc ser

Hi han coses a la vida que t’obliguen a ballar al revés;
hi han coses qui no duren si comencen amb un quan i un perquè.

Si et vols fer la dormida quan et digui: “S’ha acabat la funció”
Estimo igual que canto i desafino sempre en cada cançó.

T’ho donaria tot excepte un cor que no es meu;
Me’l guarda una ferida en algun lloc on fa fred;

Si vols puc ser el teu pecat més sincer,
La veu que cada matí et diu: “bye, bye, fins mai més!!
la mà que baix del vestit ha escrit el nom del desig;
puc ser el avui estic ací… puc ser el demà ja vorem.

Dels llavis que m’enganxen ja fa temps que vaig aprendre a fugir;
De tu no se amagar-me quan em dius que sola no vols dormir.

Al príncep d’aquest conte li han canviat el blau per un trage gris;
I amb aquesta mania que ara te de deixar-se compartir.

I no em paro a pensar si açò està be o esta mal;
No he fet plans d’estimar-te per si t’acabo estimant.

Si vols puc ser el teu pecat més sincer,
La veu que cada matí et diu: “bye, bye, fins mai més!!
Puc ser el color del destí tan fosc com tot el que escric;
El lladre que cada nit et furta una nit més.

Si vols puc ser el teu pecat innocent,
El tren que creua l’oblit per dir-te: “adéu, amor meu!!”
la mà que baix del vestit ha escrit el nom del desig;
puc ser el avui estic ací… puc ser el demà ja vorem.