A Trenc D'alba

Vaig sortir al carrer després d’un concert,
era fosc, negra obscuritat,
cap llum en el carrer, cap estrella al cel.
Uns quants grills cantaven per mi:

Negra nit… la foscor del cel amaga sentiments
Negra nit…

A la fosca dos joves enamorats passejaven abraçats,
esperaven veure com sortia el sol damunt la mar
prometent-se amor.

Vaig mirar cap al cel, tot era negror
però als seus cors tot era passió.
Enfilaven avall, vers la sorra blanca,
i l’oreig els bressava els cabells.

Negra nit… la foscor del cel murmurava sentiments
Negra nit…

A la fosca dos joves enamorats passejaven abraçats,
esperaven veure com sortia el sol damunt la mar
prometent-se amor.

Dos joves enamorats abraçats per veure el sol damunt la mar.