Sense pressa

Obre els ulls i mira bé el món,
et pot espantar no saber cap on anem.
No preguntis per què quan no hi ha respostes (oh no!),
obre bé els ulls i fixa-t’hi millor,
no esperis cap ajuda de ningú,
això ho hauràs de fer tu.

Trepitjant amb pas lleuger i segur
lentament iràs resolent tots els teus dubtes.
Una vida es va obrint com una flor davant teu.
Gaudeix-la tant com puguis, no t’ho pensis més;
un somriure, una rialla i tot va bé.

Ja no cal que tinguis por, el futur és un tresor;
hauràs d’anar descobrint a poc a poc el teu camí,
i, si em deixes, el faré al teu costat.

És mentida? És veritat? No ho sé.
Ja hi arribaré, no tinc pressa estic bé aquí.
No estic sol ni tinc por. Faig el camí a poc a poc.
I si tu tens pressa passa’m al davant:
un somriure, una rialla i tot va bé.

Ja no cal que tinguis por, el futur és un tresor;
hauràs d’anar descobrint a poc a poc el teu camí,
i, si em deixes, el faré al teu costat.