Sota el cel de la nit

Lleva’t, sota el cel de la nit
dóna’m un trosset de firmament.
Tan de bo el temps s’aturés
per quedar-me sempre aquí.

Noia, quin misteri has encès?
No puc decidir el meu destí.
Què puc fer si ho ets tot per mi?
No sé on anar, (oh no!).

Com un imant m’atreus cap a tu,
com pluja fresca envoltes el meu cos,
com lluna plena ets la meva llum …
on tu vagis jo hi seré.

Lleva’t sota el cel de la nit
mira’m, el desig em consumeix.
Deixa’m ser el teu gos fidel
i dormir als teus peus.

Com un imant m’atreus cap a tu,
com pluja fresca envoltes el meu cos,
com lluna plena ets la meva llum …
on tu vagis jo hi seré.