Vocació de suïcida

Escolliré el dia més gris
i em menjaré unes sopetes d’arsènic
poder serà, potser massa trist
pot ser i serà poder massa tètric.

Però és que tinc vocació de suïcida
però és que tinc vocació de suïcida

Trauré la tapa de la capseta
i més peluda que mai veuré l’aranya
com escala el meu braç l’amiga estranya
com em pica i la sang que raja i que raja.

Contra la paret tan temptadora tan dura
prendré una embranzida per esbotzar-me el cap
que s’obrirà com una pera madura
quan torni a córrer i m’hi torni a tirar.

I ja posats i a la desesperada
em llençaré com un boig des d’un setè pis
mig despullat i amb la pell congelada
despulladet i amb somriure agraït.

Però al vol ploraré per tu
i per altres desastres que no sap ningú
segur que diran que és per cridar l’atenció
que en el fons no era tanta la seva vocació.