La lluna té dos cares

La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
I tu jugues sabent el perill de les matinades
La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit

Ens coneguérem una nit de setembre
en l’estiu de San miquel a les terres de l’Ebre
Vaig caure com un tofol al teu parany
mentre em donaves el teu xampany
Imaginava una nit memorable
parlavem i reiem de coses banals
Volies algu biodegradable
i jo estava en el lloc i el moment adequat
I vaig donar el meu cos a la ciència
tectònica de plaques i fricció fins a l’endemà
Les hormones en estat d’efervescència
fam tenia fam.

La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
mostre les meues cartes
I tu jugues sabent el perill de les matinades
La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
Totes les teues fases
De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit

Comença el segon acte
Estires i alces el teló
Saps que la carn és dèbil
I aprofites l’ocasió
Ens trobem altra vegada
En plena ebullició
I consumem la fusió
És la caricatura sobre l’amor
Decàleg de fracassos i de triomfs
Una història bonica sobre el dolor
Una crònica absurda…….

La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
mostre les meues cartes
I tu jugues sabent el perill de les matinades
La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
Totes les teues fases
De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit

Vine-te’n a ma casa
A jugar a l’scalextric
Farem eslàloms frenètics
I cremarem els “joysticks”
Vine-te’n a ma casa
Farem pastís de carabassa
I omplirem la vesprada
De suor i ressaca!

La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
mostre les meues cartes
I tu jugues sabent el perill de les matinades
La lluna té dos cares
Que brillen i confonen de nit com les teues paraules
Totes les teues fases
De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit