Carnestoltes

La nit de Carnestoltes el desig camina
sense disfressa, el sol no te pressa en eixir
i la lluna menja esclata-sangs màgics per no dormir
…i les veus no callen.

Carnestoltes moltes voltes, la carn vol carn
que no s´acabe la nit sense tornar-te a llepar!

La nit del Carnestoltes no tenen amo els carrers
del meu poble, ni alcalde ni Guardia Civil
i les veus no callen i els carrers s´encenen tota la nit.
…i les veus no callen.

Totes les bruixes ballen llibertines dins al meu cap
i encara t´estime quan les despulle excitat.
La carassa que distrassa la pena en vida
la mentifda, la fugida.
Una nit és una nit beuràs mil gots d´oblit i alegries