Flors i violes

No tot son flors i violes
Perquè no vols
Perquè voles
No tot son flors i violes
Em tremola l’aire a la gola
Em tremola l’aire a la gola
Em tremola l’aire

I de tan sintonitzar amb causes de poca vida
Hem après a ser tan freds que ara no ens estimariem
No parem d’amenitzar les mentides amb poesies
Em vas dir que no ens creuries i ens anàves avisant

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la bocaa
Ai aiaiai aiaiai em cauen de la bocaa

I de tan filosofar, descuidant el que fariem
Caldejant l’aturador ens volarien els dies
No parem de mementar la fosca amb lletenia
Repetint-nos que la sort, ningú no ens la deixaria

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la bocaa
Ai aiaiai aiaiai em cauen de la bocaa

De la mà, m’agafes de la mà i anem
De la mà, t’agafo i no ens va tan malament!!

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la boca
I deixa’t fer que és pel teu bé
I deixa’t fer, deixa’t anar que ara és temps d’equivocar-se!!

Ai aiaiai aiaiai em cauen de la bocaa
Ai aiaiai aiaiai em cauen de la bocaa

Semblava que ho feiem tot, de cara a la galeria.